El joc consisteix en una variació del futbol gaèlic i el rugby i es juga amb una pilota ovalada, en un camp també ovalat. Cada equip està format per 18 jugadors de camp i 4 reserves que poden substituir qualsevol titular en qualsevol moment. Els partits consten de quatre parts de 20 minuts. A cada extrem del camp hi ha 4 pals separats per uns 6 metres cadascun. Els gols (6 punts) s'aconsegueixen fent passar la pilota netament entre els pals del mig després d'haver-la enviat amb el peu. Els punts del darrera o behind (1 punt) s'obtenen fent passar la pilota entre un dels pals centrals i un dels de l'extrem. L'objectiu és guanyar el partit amb el màxim número de punts possibles. La principal tècnica d'avançament és xutar i agafar la pilota amb les mans. Els jugadors poden passar-se la pilota donant-li un cop amb el puny, però mai passar-la a l'estil del rugby. Un jugador pot córrer amb la pilota a la mà sempre que la boti al terra mínim una vegada cada 10 metres. Ah, i es pot placar el contrari, sempre entre espatlles i genolls (mai més amunt o més avall).

El fet de ser un esport amb tant poques normes el fa molt fàcil de poder aprendre. I això és el que van fer un grup d'amics del camp de Tarragona fa uns 6 anys després de veure uns quants partits de futbol australià per la televisió. Fa 3 anys ja eren tants practicant-lo que van fundar la Lliga de Futbol Australià de Catalunya (LFAC), que finalment ha donat els seus fruits, havent pogut enviar uns quants representants per formar la Selecció Catalana a l'Europeu.

En un principi, el comitè organitzador del campionat havia inscrit només la selecció espanyola, formada per jugadors de l'únic equip espanyol d'aquest esport, els Osos de Madrid. Però ells ja van jugar el passat Mundial a Austràlia pagant-se les despeses de la seva butxaca. Així doncs van decidir retirar-se del campionat continental i l'organització va convidar llavors a Catalunya.

Catalunya va viatjar a Londres sense ni un sol australià a l'equip (quasi tots els altres països representants en tenien excepte França), amb un equip que tenia el jugador més jove (16) i el més vell (44) del campionat, i sense cap tipus d'experiència internacional. Ningú sabia quin seria el seu nivell, ni tan sols nosaltres mateixos. Molts havien pensat que l'última posició estava reservada pels catalans. Però cada partit va ser una celebració en ella mateixa. ELs jugadors vam mostrar un altíssim entusiasme, jugant sense por i amb molta passió. Com més jugàvem, més apreníem i vam anar millorant a passos de gegant durant tot el campionat.

Després de dues derrotes amb marcadors exagerats en els dos primers partits contra els que finalment serien semifinalistes, Bèlgica i Alemanya, la Selecció va estar a punt de sorprendre un equip d'Israel amb molt de talent i dinamisme, i ple d'australians, perdent només per 8 punts. Aproximadament cap a dos quarts de 3 de la tarda, però, va arribar el moment que cap jugador integrant d'aquella Selecció oblidarà: la somiada primera victòria per un gol de diferència contra un equip austríac format bàsicament també per australians. Escenes de joia i alegria es van estendre per sobre el camp després del so de la sirena final, amb el capità Quim Caballé abraçant-se al President de la Lliga Catalana i també jugador Pere Moliner. La gran celebració dels jugadors, cantant i ballant, abraçant-se contentíssims, va fer que la Selecció es guanyés també l'estima del públic, que va saber apreciar l'esforç realitzat i el caràcter dels catalans animant-nos en el partit d'encreuament amb l'altre grup.

I França fou la selecció a batre. No hagués pogut ser més igualat, amb cap dels dos equips sense australians. Però Catalunya va demostrar que la seva millora durant tot el dia no era cap miratge, i amb un gran partit del màxim golejador català, en Micky Rodríguez (2 gols i 2 behinds), la Selecció va batre el francesos 53-44. La setena posició final va convertir-se ben aviat en 5ena per la retirada d'Anglaterra i Israel abans dels encreuaments per manca de jugadors disponibles (lesionats o retirats).

Així doncs Catalunya va sorprendre a tothom amb la seva posició final en el Campionat d'Europa, i només es pot pensar que en pròximes cites internacionals podrem veure una Selecció més experimentada i competitiva, capaç de seguir jugant al mateix nivell de passió però amb una tècnica més depurada. Jugadors nous, però, sempre seràn benvinguts.