P - Quin és el diagnòstic de l'estat del futbol australià a Catalunya?
R - Actualment estem en una fase de consolidació. Estem intentant donar
pocs passos, però tots en la mateixa direcció, de manera que els que anem
avançant no els haguem de retrocedir després en una altra direcció.
P - Ja en sou molts practicants al nostre país?
R - No. Encara en som ben pocs d'aficionats i practicants a aquest esport.
Però això és normal en un esport molt desconegut aquí, a Catalunya. No obstant
estem fent esforços per donar-nos a conèixer. El proper 4 de Juny, per exemple,
participarem a Vic en un acte organitzat per la Plataforma Pro-Seleccions
Catalanes en el qual podrem publicitar-nos en la comunitat esportiva catalana.
P - Quins són els passos que estan seguint per donar-lo a conèixer i fer
que arribi a més gent?
R - Sabem que el futbol australià no és conegut, i l´hem de donar a conèixer,
però no ho volem fer a partir d´una informació exagerada i que no es correspon
al número d'aficionats reals.
Per exemple, la participació de Catalunya al passat Campionat d'Europa a
Londres si que va derpertar interès però de forma natural, sense forçar-ho.
Aquesta és la nostra postura en quant a donar-se a conèixer: l´interès, els
aficionats, els patrocinadors, etc.. sorgiran de forma natural, sense
provocar-ho artificialment.
P - Parli'ns de la passada Eurocopa de Londres.
R - Allà es va marcar un abans i un després en el futbol australià a Catalunya.
Molts de nosaltres no crèiem que, el què en un principi era un grup d´amics
que fan un esport perquè els agrada, pogués convertir-se en representar a un
poble davant de tota Europa.
P - I com va poder fer-se realitat?
R - Bé, aquí la meva tossudesa en va tenir molta part de culpa. Vaig convèncer
a tots els jugadors que haviem de confiar en nosaltres mateixos perquè els
altres ens reconeguessin com el què som. Ara ningú dubta de que la LFAC és un
fet consumat.
P - Reconèixer com el què som? Què vol dir exactament?
R - Posaré un exemple: al llarg de la història ha calgut que els anglosaxons
posessin normes a qualsevol activitat i fessin un paper de constitució perquè
la resta del món digués "si, bwana" i els reconegués com a reis i les seves
normes com a lleis. Perquè algú ens havia de reconèixer a nosaltres,
autoritzant-nos a ser el que de fet ja erem i som?
P - I el pròxim Setembre, a París?
R - Hi estem treballant. No em voldria avançar als esdeveniments.
P - Moltes gràcies per dedicar-nos uns minuts.